Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Ivan Ledesma

ESCRIPTOR DE TERROR I FANTASIA

  • 6
    Mecenes
  • 12.0
    mensuals
  • 49.02
    total

Espai poc profund 42

Capítol 1: L'última missió de Dàmaris
L'univers és un mocador
I a tu et vaig trobar en Alfa Centaury
Refrany popular humà
1
Dàmaris berserker O.M.U *. Dept d'Assegurances
Solucions de problemes. Classe Prima 1.
Això deia l'holografia de la porta. I era una holografia molt vella. No tant com la pròpia Dàmaris, però bé podia tenir uns cent anys o més. Dàmaris estava molt orgullosa. Mai havia necessitat canviar de despatx, ni de holografia, ni ja que estem, de res del que contenia en tot aquest temps.
I aquest temps tocava a la seva fi.
Dàmaris es jubilava en una setmana, i esperava passar aquests set dies dormitant plàcidament entre informes a mig acabar que qualsevol altre podia acabar després. Després que ella marxes, és clar.
*O.M.U. (Organització dels Mons Units, coneguda vulgarment com "La Federació") Dedicada a intentar preservar un mínim de pau i coherència sense massa exterminis entre tots els planetes que alberguen suposada vida intel·ligent.
Aquesta havia estat la idea fins que la van cridar per a una reunió urgent amb el seu supervisor:
-Seu Dàmaris. Com estàs? - Urgg Gusgaff, el supervisor, era un Robock*, així que ocupava la meitat del seu despatx estant assegut, i va procurar no moure’s massa en assenyalar la cadira per no destruir res al seu voltant - Alguna novetat amb els Czarzians?
- Pel que sé, segueixen perseguint-me en algun punt prop de les llunes de Fortanaka. Agraeixo estar a mig univers de distància.
-¿Segueixen enfadats?
-Molt. L'última vegada que els vaig veure, Mama Wolf em va disparar diversos turbocanons. I això abans fins i tot de lliurar-li la multa.
-Quina dona més grollera. - Urgg esbufegar, despentinant a Dàmaris.
-Bé, després del lliurament vaig haver de fugir de la seva base bastant de pressa. No van ser gaire amables. Fins i tot un d'ells em va mossegar al peu. Sort que porto botes blindades.
-Pirates caníbals de la frontera salvatge exterior ... - Urgg semblava meditar alguna cosa - qui podia pensar que serien tan dràstics per una simple multa de trànsit estel·lar.
-Ja. Suposo que la burocràcia els posa nerviosos. - Dàmaris va observar la cara del seu cap. O almenys la zona on suposava que el seu cap tenia alguna cosa semblant a una cara. - ¿I m'has fet venir per preguntar-me pels meus problemes amb Mama Wolf o hi ha alguna cosa més?
-Has sentit parlar dels humans? – va dir ell com de pasada.
Robocks: Raça d'éssers cuirassats, similars a escarabats gegants, amb una tendència obsessiva per la feina ben feta, la dominació universal i la violència ... (Extracte de l'Enciclopèdia Universal comprensible per a criatures suposadament intel·ligents)
-Sí. - Dàmaris va sospirar abans de continuar - Són una raça humanoide de nivell 3. Mortals i bastant endarrerits. La meva filla treballa amb alguns. Solen provocar una sensació de maternitat mal entesa als Eldar més joves, que els veuen com a aquest nen petit i rebel que saps que acabarà sent un mal educat però que no pots evitar mimar en excés. - Dàmaris va esquivar l'enorme pinça cuirassada del seu cap, que va xiular sobre el seu cap en agafar un holocub sobre aquell cas.
-Sí. Aquests mateixos. - Urgg escurar la gola en dir-ho, cosa que no va agradar a Dàmaris, primer perquè indicava que el seu cap no estava dient tot el que sabia, i segon perquè un estossec de Robock sol anar acompanyat d'una fina pluja gelatinosa a diversos metres a la rodona - Ocupen 42 planetes als voltants del seu sistema d'origen. Res fora del comú. - Li va lliurar un holocub amb tota la informació sobre la humanitat.
-I perquè em necessites? - Dàmaris va inserir el holocub a la terminal del palmell de la mà.
-Bé. Veuràs. Aquests ... humans, el seu president en concret, va estar aquí fa quatre anys, quan es van unir formalment a la O.M.U.
-Quina assegurança li vas vendre? - Dàmaris coneixia prou al seu cap per saber per on anava la cosa.
-Una a tot risc. Un xollo. Una cosa mai vista, la pòlissa més gran que mai pogués somiar un tipus com jo.
-I on està el problema?
-Que algú va ficar la pota al contracte i es van crear certes ... fissures. - Urgg no anava a reconèixer que aquesta pota ficada, cuirassada i gegant, era la seva, i per descomptat Dàmaris no li recriminaria, d'aquí prové l'èxit dels Robocks com a directius de totes les empreses. Qui li podia recriminar res a un ésser que podia arrencar-te el cap d'una mossegada només badallar?
-¿Fissures? - Dàmaris estava veient en aquell moment a la projecció de la seva retina que els humans s'havien intentat exterminar a si mateixos diverses vegades, en diferents moments concrets de la seva efímera existència, i que ells mateixos anomenaven a aquests moments "guerres mundials". Fins i tot quan ja dominaven diversos planetes, seguien dient mundials a les seves guerres interplanetàries... Ja anaven per la vuitena guerra mundial. Tot molt absurd. Molt típic de les races caòtiques del vòrtex exterior de l'univers.
-Sembla que el traductor universal no va fer una bona feina amb la llengua humana, era una versió beta sense homologar - Urgg va tornar a escurar, per a desesperació de Dàmaris - nosaltres vam creure que estàvem assegurant les ambaixades humanes allà on s'obrissin ...
-I?
Urgg es va quedar un moment en blanc, movent les seves pinces en l'aire, buscant les paraules adequades:
-Bé, pel que sembla vaig assegurar a la humanitat. A tot risc. A tota ella. Del primer a l'últim.
-Ops- Com no era bona idea fer enfadar un Robock, això era tot el que una Eldar ben educada com Dàmaris podia dir. - ¿I què esperes que faci jo al respecte? Saps que em jubilo en set dies. Porto vuit-cents cicles treballant aquí. Potser sembli una jove i rosada Eldar de vint cicles de vida. Però tinc gairebé nou mil, i em cal una jubilació temporal. Estic cansada de trets i persecucions. No m'agradaria haver de començar a donar voltes de món en món, l'univers és un mocador i sé que Mama Wolf està esperant que algun traçador li digui per on para el meu cul per poder mossegar-lo...
-Queda una setmana perquè l'assegurança venci. - Li va tallar Urgg - Set dies. Igual que per a la teva jubilació. Si pensaves que anava a deixar que la meva millor agent es quedés escalfant la cadira en la seva última setmana de treball ho tens magre.
-    I què esperes que faci? - va remugar Dàmaris amb enuig en comprovar com les seves il·lusions s'evaporaven.
-Fa gairebé quatre anys que els vaig fer l'assegurança i fins ara, tot i els seus antecedents, s'han mantingut força vius ... Vull que t'asseguris que així segueixen. Almenys, aquesta setmana.
-¿Què ha canviat per pensar el contrari? - Dàmaris va sospirar.
-Bé, Intel·ligència Suprema Cibernètica, el nostre ordinador de probabilitats quàntiques, ha vaticinat l'extermini dels humans en ... aproximadament sis dies, a partir d'avui, si no solucionen uns petits problemes insignificants ... - Urgg li va traspassar la llista de variables al seu holocub. - I em temo que necessiten ajuda.
-I que passa si s'exterminen? A qui hauries d’indemnitzar si no queda cap humà?
- És una assegurança total amb clàusula de clonació.
-De clonació a TOTS?
-Si. Tenim a la nostra central una base de dades actualitzada al segon amb l'ADN de cada punyeter humà que neix ... Si per una casualitat la raça sencera sucumbeix a una extinció sobtada. Haurem de clonar a tots. Comprar 42 planetes, fabricar les seves ciutats, i posar-los a cada un en el lloc que estava just abans del fatídic final. Tu saps el que pot significar això?
-Molts diners.
-Tant que no sabria ni com començar a explicar-ho al meu cap.
-D'acord, explica m més d'aquesta llista.
-Són tasques aparentment no relacionades, i amb diferents graus d'impacte en la societat humana, no tenim molt clar el perquè de les coses, ja saps que el nostre ordinador quàntic es posa molt filosòfic quan tractes de sostreure-li més del que ell vol donar-te. Però la cosa comença en un planeta que t’encantarà ...
-Si?
-Si, molt del teu estil. Net ordenat i polit. Res de bases de pirates caníbals prop. Han demanat ajuda a la O.M.U. i tu vas en qualitat de solventa-problemes. I res més.

(Continuarà al capítol 2, només per subscriptors)
Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat